Les mosques volants.
El vitri o humor vitri és un gel transparent i homogeni, constituït per col•lagen. Omple la cavitat posterior de l’ull i té funcions importants com mantenir la forma del globus ocular i permetre el pas de les imatges de forma nítida fins la retina. Aquest gel té unes zones d’ancoratge que li fan estar unit a la retina i als vasos sanguinis per una sèrie de punts.
Amb el pas del temps, el vitri va canviant les seves característiques físico-químiques, de manera que és habitual que parts d’aquest gel es vagin retraient de les seves adherències amb la retina, donant lloc al denominat despreniment posterior del vitri i a l’aparició associada de condensacions de col•lagen que “suren” amb mes o menys llibertat dins de la cavitat vítria. Són les famoses “mosques volants”.
Els símptomes poden variar en funció de la grandària, forma i densitat de la condensació vítria, manifestant-se visualment en el nostre camp visual com si fos una mosca o taca mòbil, d’un o diversos cabells, teranyines, o de visió borrosa o “tel” d’extensió variable. En ocasions, aquestes ombres poden acompanyar-se de les anomenades fotopsias, que són uns esclats o centelleigs de llum, sovint percebuts a les fosques, que indiquen que les unions del gel amb la retina estan ocasionant traccions que poden ser perilloses.
En la majoria dels casos, el despreniment de vitri no requereix tractament. Les condensacions experimenten un lent procés de dilució i el cervell desenvolupa un procés d’adaptació, desapareixent a poc a poc del camp de visió.
L’aparició de qualsevol dels símptomes citats, requereix un estudi exhaustiu del fons d’ull per part de l’oftalmòleg, per descartar que la retina no hagi sofert cap dany.
El tractament només és requerit en els casos en que el despreniment de vitri hagi provocat un forat o esquinçament a la retina, a conseqüència de la tracció del vitri sobre les zones d’ancoratge de la retina. Llavors es realitza un reforç de la mateixa a manera de “soldadura”, aplicant impactes de làser Argó al voltant de la lesió per evitar així l’aparició d’un despreniment de retina.
