• Rambla de la Girada, 97 baixos, Vilafranca del Penedès, Barcelona
  • 93 819 80 74
  • cop@copenedes.com
    • 07 SET 18
    • 0
    Nens i mòbils

    Nens i mòbils

    Nens i mòbils

    N’hi ha que abans de complir 1 any ja passen molta estona mirant embadalits una pantalla, una pràctica que no farà més que augmentar a mesura que es vagin fent més grans. Abans era la televisió, però ara els nens es queden enganxats davant pantalles molt petites, i que miren de molt a prop. Telèfons, tuletess, consoles de videojoc, mini DVD (per exemple, en els cotxes)… formen part de la vida quotidiana dels nens des que són molt petits.
    Però quines conseqüències té aquest ús intens de dispositius amb pantalla per a la visió de les nostres filles i fills?

    Alguns estudis apunten que, quan fa set anys, un nen s’ha passat un any sencer mirant una pantalla. Es calcula que un nen de 4 anys passa tres hores al dia davant una pantalla, la qual cosa vol dir que, en arribar a l’adolescència, un nen ha passat més hores davant una pantalla que a l’escola.

    Fa ara dos anys, el departament de Salut dels Estats Units va emetre una sèrie de recomanacions per als pares sobre el temps màxim que els nens poden passar mirant una pantalla:

    • els menors de dos anys: mai
    • a partir dels dos anys, un màxim de dues hores al dia

    A França, les televisions tenen prohibit emetre programes dirigits a menors de 3 anys i a Taiwan els pares estan obligats, per llei, a controlar el temps que els nens passen davant una pantalla.

    Totes aquestes normes i recomanacions evidencien la preocupació creixent davant el fet que els nens d’ara no juguen amb objectes físics, o miren llibres o còmics, sinó que passen la major part del temps consumint continguts audiovisuals. Un canvi que, necessàriament, comporta una sèrie de conseqüències. El fenomen és relativament recent, el nombre d’estudis sobre la matèria és limitat. Però els advertiments són clars.

    Problemes musculars

    Els nens acostumen a mirar els dispositius mòbils amb el coll inclinat, fet que tiba la columna i el sistema muscular ossi superior. La conseqüència més evident és dolor muscular i mal de cap. Si aquesta situació es perllonga, pot produir contractures cròniques en un futur.

    Problemes psicològics

    El més evident és l’addicció. El nostre cervell genera dopamina quan mirem una pantalla en activitats lúdiques i és la generació continuada de dopamina el que crea l’addicció. Igual que el que ocorre quan consumim drogues o un excés de xocolata.

    També poden donar-se problemes comunicacionals i conductuals per una clara absència d’interacció física amb altres persones.

    Neuròlegs i psicòlegs alerten que tenir una addicció des que som petits pot acabar generant canvis en els circuits del cervell, uns canvis de conseqüències imprevisibles.

    Problemes en rendiment acadèmic

    La revista International Journal of Behavioural Nutrition and Physical va publicar un estudi en el qual s’avalua el rendiment acadèmic dels adolescents en funció del temps que dedicaven al dia a usar dispositius electrònics.

    Les conclusions de l’estudi són clares: com més temps passen els adolescents davant una pantalla, en activitats lúdiques on el dispositiu ho fa tot, més baix és el seu rendiment acadèmic. La mitjana dels joves que van participar en la recerca dedicava unes quatre hores al dia a consultar les seves pantalles, el doble del que recomanen els experts. Aquells que dedicaven cinc hores treien 9,3 punts menys en les notes globals de secundària; els que dedicaven sis treien 18 punts menys.

    De l’estudi es desprèn que el rendiment acadèmic és millor en el cas dels adolescents que dediquen menys temps a consultar les *tabletas, ordinadors i mòbils, i més als llibres físics. Certament, una cosa és usar una taueta per estudiar, i una de molt diferent és usar-la per consultar Facebook, mirar vídeos o, senzillament, jugar. El pitjor és l’ús on només es visiona passivament sense que hi hagi cap interacció.

    Problemes de visió

    El primer àmbit en què es detecten problemes derivats de l’ús de tauletes i mòbils és obvi: la miopia. Fins ara, si un nen tenia una miopia important, més de sis diòptries, era perquè tenia antecedents familiars directes. Ja no. Cada vegada més i més nens tenen miopia, i ara ja no és per motius genètics.

    Què ha canviat? El consum de pantalles és darrere d’aquesta epidèmia de miopia. En declaracions a Europa Press, el doctor Gonzalo Bernabéu, cap d’Oftalmologia de l’hospital d’Alcalá d’Henares, afirma que la visió des de molt a prop, juntament amb la falta de llum natural, són factors determinants en el desenvolupament de la miopia.

    Un altre problema menys greu, però molt molest, que es produeix és la sequedat dels ulls.
    La fixació visual atenta i continuada a dispositius audiovisuals implica una disminució imperceptible de la freqüència de parpelleig normal, uns 15 parpellejos per minut. Això es tradueix en una major exposició de la superfície ocular a l’ambient amb la conseqüent dessecació i aparició de l’ull sec.

    Els principals símptomes i problemes són els derivats de la irritació mecànica de la superfície ocular per falta de lubricació que simular en molts casos als d’una conjuntivitis. Ull vermell, sensació de sorra o cos estrany i visió borrosa com els més habituals.
    És aconsellable en aquests casos l’aplicació periòdica, cada 2 a 4 hores, de llàgrima artificial de qualitat sense conservant.

    Aquest article també està disponible en: Spanish

    Deixa una resposta →

Photostream