Helen Adams Keller fou una activista, escriptora i professora nord-americana sorda i cega i la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària. Autora prolífica, va fer campanyes intenses en contra de la guerra, pel sufragi femení, pels drets dels treballadors i pel socialisme.
La història de com la seva professora, Anne Sullivan va aconseguir de trencar l’aïllament causat per la manca de possibilitats de comunicació, permetent el desenvolupament complet de la noia, s’ha fet famosa mundialment a partir de la pel•lícula El miracle d’Anna Sullivan (The Miracle Worker).
Nena i malalta: cega i sorda
Helen Adams Keller neix a Tuscumbia, Alabama, el 27 de juny de 1880. Quan tenia dinou mesos va contraure o escarlatina o meningitis, no es sap del cert. El resultat és que va quedar sorda i cega. Totalment aïllada del món, amb l’única persona amb qui es comunicava era Martha Washington, la filla de sis anys del cuiner de la casa. La Marta i la Hellen varen idear un sistema de signes tàctils per poder “parlar” i quan la Hellen tenia set anys, havien creat més de seixanta signes particulars per comunicar-se amb la seva família.
Educació
El 1886, la seva mare va enviar la Helen, acompanyada pel seu pare a visitar el Dr. J. Julian Chisolm, un oftalmòleg i otorrinolaringòleg de Baltimore. Ell els va posar en contacte amb Alexander Graham Bell, que en aquella època estava treballant amb nens sords. Bell va aconsellar a la parella que contactessin amb l’Institut Perkins per la Ceguera situat al Sud de Boston. El director de l’escola, Michael Anaganos, va demanar a una antiga alumna Anne Sullivan, que també era deficient visual i només tenia 20 anys, que fes de professora de la Keller. Va ser el principi d’una relació de 49 anys.
El 1894, Helen Keller i Anne Sullivan van traslladar-se a Nova York per anar a l’Escola Wright-Humason per a cecs i l’Escola Horace Mann per a sords. El 1896, van tornar a Massachusetts i Keller va entrar a l’Escola de Senyoretes de Cambridge abans de ser admesa, el 1900 a la universitat Radcliffe College. Passats quatre anys, al 1904 i quan tenia 24 anys, Keller es va llicenciar convertint-se en la primera persona sordcega a aconseguir una llicenciatura universitària.
Activisme
Keller va arribar a ser coneguda mundialment com a escriptora i conferenciant.
Defensora dels discapacitats, també era sufragista, pacifista, socialista radical, i partidària del control de la natalitat. Militant del Partit Socialista d’Amèrica i va fer campanya activa a favor de la classe treballadora des de 1909 fins al 1921.
El 1915, Helen Keller i George Kessler van fundar l’organització Helen Keller International (HKI), ONG dedicada a la recerca de la visió, la salut i la nutrició. El 1920, va participar en la fundació de la Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU). Keller i Sullivan van viatjar a més de 39 països, fent diversos viatges al Japó, on es va fer molt popular. Keller va conèixer tots els presidents dels Estats Units, des de Grover Cleveland fins a Lyndon B. Johnson i va ser amiga de molta gent famosa, com Alexander Graham Bell, Charlie Chaplin i Mark Twain.
Gran activista, va estar al capdavant, junt amb el seu amic Mark Twain, de totes les iniciatives socials per a millorar la vida dels que més ho necessitaven.
El 1961 va patir una sèrie d’atacs de feridura i va passar els últims anys de la seva vida a casa seva.
Va dedicar bona part dels seus últims anys a recollir diners per la Fundació Americana per la Ceguera (American Foundation for the Blind). Va morir mentre dormia l’1 de juny de 1968, a casa seva, Arcan Ridge, a Easton, Connecticut.
Honors
El 14 de setembre de 1964, el president dels Estats Units Lyndon B. Johnson va atorgar a Helen Keller la Medalla Presidencial de la Llibertat, un dels dos màxims honors civils dels Estats Units.
És a la llista de les persones més admirades pels americans en el segle XX.
El 2003, Alabama va honorar-la dedicant-li la seva moneda de 25 cèntims en l’emissió commemorativa dels 50 estats.
L’Hospital Helen Keller de Sheffield (Alabama) li està dedicat.
l 7 d’octubre de 2009 es va afegir una estàtua de bronze de Helen Keller a la Col•lecció Nacional d’Estàtues del Capitoli dels Estats Units a Washington, D.C
Esperit
Keller va escriure un total de 12 llibres publicats, i forces articles. Creadora d’un munt de frases amb compromís i d’alt contingut emocional, una de les que més ens arriba, potser donada la nostra professió, és: “La vista és la funció dels ulls, però la visió és la funció del cor”
I per això el títol del post i el nostre modest homenatge: Hellen Keller o el cor d’una dona cega i sorda.
Tant de bo tots trobem dins nostre aquest esperit lluitador i solidari. Per sempre Hellen Keller!
