El lacrimal, sistema lacrimal o “aparell lacrimal”, és el conjunt d’estructures que s’encarreguen de la producció, distribució en la superfície ocular i eliminació o drenatge de la llàgrima. El correcte equilibri entre aquestes tres funcions permetrà mantenir la conjuntiva i la còrnia en perfecte estat de salut.
La llàgrima compleix una funció essencial en el manteniment d’una superfície ocular sana. Les capes més superficials de la còrnia i la conjuntiva requereixen estar constantment banyades per aquest fluid i els seus nutrients. Un ull sa està cobert per una fina capa de llàgrima, l’anomenada pel·lícula lacrimal, que es manté estable entre parpelleig i parpelleig. D’aquesta manera s’aconsegueixen els dos objectius fonamentals de la llàgrima, mantenir aquests teixits sans i aportar qualitat visual.
Tenir el lacrimal sa ens garanteix la idònia producció, distribució i eliminació de llàgrimes en cada cas. D’aquesta manera evitarem molts dels trastorns i malalties oculars que veurem més endavant.
Composició i estructura del lacrimal
El lacrimal està compost per dos sistemes fisiològics que són el secretor i l’excretor. Aquests sistemes són els encarregats de produir, distribuir i eliminar les llàgrimes.
La funció de les llàgrimes és la de netejar, nodrir, oxigenar i hidratar els nostres ulls.
Lacrimal secretor
També anomenat glàndula lacrimal, és on es produeix i secreta la llàgrima cap a la superfície dels nostres ulls a través dels conductes lacrimals. Està situat damunt de la parpella dins la fossa lacrimal. La seva funció és la d’aportar major o menor quantitat de llàgrimes en funció dels estímuls que reben els nostres ulls en cada moment.
Lacrimal excretor
És el sistema encarregat del drenatge i eliminació de l’excés de llàgrimes en els nostres ulls. Una vegada que les llàgrimes han complert la seva funció es drenen conduint-les cap a les fosses nasals. Per aquest motiu solem moquejar quan plorem.
A la seva vegada, està format per quatre subsistemes:
- Punts lacrimals: un superior més un inferior. Són uns petits orificis situats al principi dels canalicles. Podem apreciar-los a simple vista si mirem els extrems interns dels ulls. Tenen la funció de recollir les llàgrimes com si fossin el punt de desembossament.
- Canalicles lacrimals: un superior més un inferior. Són els conductes pels quals circulen les llàgrimes després de la seva col·lecció a través dels punts lacrimals.
- Sac lacrimal: és una bossa situada entre l’ull i el nas. la qual presenta una forma ovalada d’entre 12 i 15 mm de longitud. Està connectat als canals lacrimals. Té la funció d’emmagatzemar l’excés de llàgrimes a drenar.
- Canals lacrimonasals: són els conductes que connecten el sac lacrimal amb les fosses nasals. Tenen la funció de traslladar les llàgrimes excretades fins a la cavitat nasal per a la seva posterior evacuació del cos a través del nas.
Problemes del sistema lacrimal
Qualsevol anomalia o alteració del sistema lacrimal pot produir-nos des de lleus molèsties a importants problemes i malalties oculars.
Com anem intuint, la salut del lacrimal és fonamental ja que es tracta d’un mecanisme d’humidificació de l’ull i de protecció davant possibles danys externs. Tan important és que les llàgrimes es produeixin i distribueixin de manera normal, com el seu drenatge per a poder ser reemplaçades per altres noves.
Els problemes més freqüents que es donen en l’aparell lacrimal són malformacions dels canalicles i del sac lacrimal, tumors, anomalies congènites, inflamació de la glàndula lacrimal i obstruccions dels punts lacrimals.
Qualsevol alteració del sistema lacrimal comportarà segur una producció i drenatge anòmal de les nostres llàgrimes.
Malalties oculars derivades del sistema lacrimal
Ull sec
La síndrome de l’ull sec ve provocat per la generació insuficient de llàgrimes o per l’evaporació anòmala d’aquestes; llavors parlarem d’ull sec evaporatiu. També pot produir-se si la llàgrima no té la qualitat necessària per a complir totes les seves funcions.
Els principals símptomes de la síndrome de l’ull sec són: sensació de burxada, cremor o picor en els ulls, mucositat viscosa en els ulls o al seu voltant, major sensibilitat a la llum, enrogiment dels ulls, dificultat per a utilitzar lents de contacte, dificultat per conduir a la nit, visió borrosa o fatiga ocular.
Els factors de risc venen determinats per: l’edat sent major de 50 anys, el sexe sent dona i a causa dels canvis hormonals, portar una dieta baixa en vitamina A, les infeccions oculars, l’ús de lents de contacte.
La seva prevenció i tractament passa per humitejar l’aire, no fixar els ulls en pantalles durant molt de temps, parpellejar sovint, tancar els ulls uns moments, no fumar i evitar el fum, emprar llàgrimes artificials de qualitat.
Ull plorós
Ocorre quan es produeix un excés de llàgrima i el seu volum supera la capacitat de drenatge. Normalment es produeix per una obstrucció de qualsevol punt del lacrimal excretor. També per traumatismes, al·lèrgies, agents irritants, o com a resposta a la síndrome de l’ull sec.
També anomenat epífora, els seus símptomes poden anar des de la sensació de tenir l’ull mullat, amb caiguda ocasional d’alguna llàgrima, fins al desbordament o llagrimeig constant sobre la galta. També provoca visió borrosa, inflamació, irritació laxitud i caiguda de les parpelles i enrogiment de l’escleròtica; que és la part blanca del globus ocular.
La seva prevenció i tractament haurà de determinar-se després d’una revisió oftalmològica completa ja que serà totalment diferent si ve provocat per una al·lèrgia que tractarem tòpicament o si ho causa una malformació o obstrucció caldrà recórrer a una cirurgia.
Dacriocistitis
És la inflamació del sac lacrimal. Sol donar-se a conseqüència de la retenció excessiva de la llàgrima derivant en una infecció aguda. En aquest cas podem tenir dolor palpebral, malestar, inflamació i febre. La inflamació crònica del sac lacrimal produeix llagrimeig abundant.
El tractament a aquest trastorn pot anar des de tractar-lo amb antiinflamatoris, antibiòtics i analgèsics per eliminar la infecció i el dolor, fins a una intervenció quirúrgica, si la dacriocistitis es cronifica, per a crear un nou conducte.
Hi ha altres malalties de les parpelles com la blefaritis, el calazi, el mussol, el xantelasma i l’edema al·lèrgic agut que poden afectar el sistema lacrimal i que conseqüentment influeixen directament en la correcta secreció i excreció de les llàgrimes.