El COVID 19 és un virus que es contagia entre humans vehiculat pel líquid que emetem quan tossim i esternudem. També per part de la saliva que expulsem quan parlem. El coronavirus pot romandre suspès a l’aire nebulitzat i, com va reconèixer l’Organització Mundial de la Salut (OMS), també pot donar-se transmissió aèria i contagi. Això ho va anunciar després de les evidències presentades per 239 científics de 32 països que assenyalaven que el virus pot estar en suspensió de micropartícules durant hores sent especialment preocupant en espai tancats i en aglomeracions de gent. Més informació sobre aquesta incidència la trobareu a un article de la BBC publicat al juliol de 2020
Aquest virus pot provocar malalties lleus com el refredat comú, o d’altres més importants com la bronquitis, la pneumònia i la insuficiència renal. Els casos més greus poden ser potencialment mortals sobretot per a persones amb alguna immunodeficiència o patologia crònica.
Ulls i coronavirus tenen una relació menys estreta a nivell de transmissió ja que és difícil que ens contagiem per les llàgrimes d’una altra persona. Ara bé, cal assenyalar que les membranes mucoses del cos són les més susceptibles a la transmissió del virus. I els ulls són una membrana. De tota manera la forma de transmissió del covid19 és per contacte; quan toquem un objecte contaminat i després ens emportem la mà a la boca, nas o els ulls ens podem infectar. Per això es recomana l’ús de mascaretes i rentar-nos molt bé les mans amb sabó o emprar solucions hidroalcohòliques. Dur ulleres en llocs mal o poc ventilats tampoc és una mala pensada.
Ulls i coronavirus
El coronavirus pot provocar simptomatologia ocular tant per afectació directa com indirecta.
Conjuntivitis vírica
La conjuntivitis vírica és la inflamació de la conjuntiva, que és la mucosa que cobreix la part anterior de l’ull i l’interior de la parpella, provocada per la infecció de l’ull mitjançant un virus. Els principals virus que afecten la conjuntiva són el Adenovirus i el Zoster, que és el de l’herpes. És la conjuntivitis infecciosa aguda més usual tant en nens com en adults i també se la coneix com a “ull rosa” per la tonalitat que agafa l’ull en estar infectat. La major incidència es dóna en els últims mesos de l’any. És un procés comú i considerat lleu que es resol sol i, segons la mena de virus, pot anar acompanyat de febre, mal de cap o gola. S’ha comprovat que el Covid19 també pot provocar conjuntivitis vírica però en menor mesura de que la que causen l’Adenovirus i el Zoster. S’ha d’anar molt en compte amb la conjuntivitis vírica ja que té alts índex de contagi.
Pot durar entre una i quatre setmanes.
Els símptomes més comuns acostumen a ser enrogiment de l’ull, picors, llagrimeig, fotosensibilitat, lleganyes i inflor d’ulls.
La prevenció passa per no tocar-se els ulls, rentar-se les mans sovint, no compartir cosmètics com rímels o ombres d’ulls i higienitzar les lents de contacte abans de posar-nos-les.
El tractament més habitual és per fer rentats de l’interior de l’ull amb sèrum fisiològic i en emprar, segons el virus que provoca la infecció, col•liris i gotes artificials.
Retinopatia i Toxicitat macular
Un dels tractaments que més s’està emprant contra el coronavirus és la cloroquina. En dosis molt altes i en llargs tractaments pot provocar retinopatia. No acostuma però a donar-se amb molta freqüència ja que els tractaments contra el Covid19 no solen ser massa llargs.
La retinopatia per hidroxicloroquina es caracteritza per una maculopatía bilateral i sol presentar una imatge denominada en “ull de bou”. Al principi l’agudesa visual en aquests pacients pot ser excel•lent. No obstant això, si el tractament amb hidroxicloroquina continua, pot donar-se pèrdua d’agudesa visual. En casos avançats, la degeneració macular pot afectar a tota la retina amb pèrdua de la visió perifèrica i nocturna. Quan apareix la imatge en “ull de bou” el procés és pràcticament irreversible. Per això cal fer un seguiment molt curós de pacients de Covid19 que hagin tingut tractaments molt llarg amb aquest fàrmac. A l’article de la revista Actualidad Médica hi trobareu més informació.
Ull sec
La síndrome d’ull sec ocorre quan l’ull no genera suficient llàgrima, aquesta és de poca qualitat, o la llàgrima que produeix s’evapora massa ràpid. Provoca cremor o picor en els ulls, mucositat viscosa, major sensibilitat a la llum, enrogiment dels ulls, visió borrosa, dificultat per a emprar lentilles, problemes per a conduir de nit i ull plorós.
Cada vegada mes sovint ens trobem a la consulta amb persones que desenvolupen ull sec sense tenir cap afectació anterior. Tant els nostres doctors com altres especialistes ho atribuïm a l’ús perllongat de les mascaretes. Com l’exhalació normal queda obstruïda per la mascareta, el flux d’aire que emetem puja cap amunt, cap els nostres ulls i accelera l’evaporació de les llàgrimes. La pel•lícula lacrimal té una capa grassa que la protegeix i fa que s’endarrereixi l’evaporació natural de les llàgrimes. El flux d’aire calent, humit i constant desestabilitza aquesta capa protectora lípida, augmenta l’evaporació de la pel•lícula llagrimall tot provocant els símptomes d’ull sec i de sensació de cos estrany ales nostres ulls.
Aquí no hi ha prevenció possible ja que, enfront del que pot provocar un contagi de coronavirus, l’ull sec és un mal força menor.
La solució passa per emprar sovint llàgrimes artificials. Poden ser llàgrimes artificials tipus gel que alternarem amb d’altres que tinguin algun component lipídic. Hem de posar-nos-les fins i tot quan sentim que els ulls estan bé per a mantenir-los ben lubrificats. El més assenyat és comprar-les a la farmàcia o a la vostra òptica de referencia.
També podem recórrer en casos extrems a la teràpia de llum premuda intensa coneguda com IPL. És un tractament comú que s’utilitza per a tractar la malaltia crònica de l’ull sec i la disfunció de les parpelles de les glàndules de Meibomio. La teràpia IPL per a l’ull sec és un dels enfocaments més innovadors per a tractar aquesta malaltia.
