Operar-se de cataractes augmenta l’esperança de vida. És un enunciat que, a priori, sembla mancat de rigor científic però el cert és que les persones que s’operen de cataractes recuperen la seva visió, mai més tornen a patir-les i obtenen un benefici inesperat: augmenta la seva esperança de vida.
Hi ha diferents estudis i conclusions que vénen a reafirmar aquest enunciat. La majoria s’han fet als Estats Units on l’oftalmologia té una rellevància especial dins del sistema sanitari.
Reducció del 69% del risc de mort
Entre 1993 i 2005 uns investigadors de la Universitat de Califòrnia van fer un exhaustiu seguiment de l’evolució de 74.044 dones amb diagnòstic de cataractes, comparant les dades vitals de les que havien estat operades d’aquesta malaltia amb les dades de les que no. Els resultats van concloure que les dones operades de cataractes tenien un menor risc de mort d’entre el 37 i el 69 per cent a causa de malalties pulmonars i cardíaques, càncer, malalties infeccioses i trastorns neurològics.
Aquest estudi realitzat per la Universitat de Califòrnia es va fer amb més de més de 74.000 dones dels Estats Units de 65 anys o més. En la mostra es van incloure gairebé 42.000 a les quals havien practicat una cirurgia de cataractes des de febrer de 2012 fins a abril de 2014 i que es van venir analitzant entre juny de 2012 i setembre de 2018, van assenyalar la clara relació entre la substitució del cristal•lí per lents intraoculars i la minimització dels efectes adversos relacionats amb els ritmes circadiaris, la cognició i el somni.
L’estudi no podia demostrar causa i efecte, potser les dones que opten per la cirurgia de cataractes simplement es cuiden més, encara que els investigadors van tenir molt en compte factors com l’estil de vida, alimentació i exercici.
La recerca prèvia ha suggerit que un menor risc de mort prematura després de la cirurgia de cataractes pot ser a causa de les millores en la salut global i en el funcionament del dia a dia.
Un estudi més detallat de com la cirurgia de cataractes afecta la malaltia crònica o la mort per causes específiques podria ajudar a aclarir “els beneficis de la cirurgia de cataractes més enllà de la millora de la visió”, va dir l’equip dirigit per la doctora Anne Coleman, de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles.
D’altra banda Matthew Gorski, prestigiós oftalmòleg de Northwell Health a Nova York, va validar les conclusions assenyalant que “l’estudi no indica el paper exacte que la cirurgia de cataractes té en la disminució del risc de mort”, però va afegir que “els resultats parlen per si sols”.
Lent intraocular i els ritmes circadiaris, la funció cognitiva i la son
La cirurgia de cataractes consisteix a reemplaçar el cristal·lí vell i opac per una lent intraocular. L’implant restaura la claredat del sistema òptic i millora la visió.
Estudis creuats realitzats per la Universitat de Basilea a Suïssa des de febrer de 2012 fins a abril de 2014 i que es van venir analitzant entre juny de 2012 i setembre de 2018, van assenyalar la clara relació entre la substitució del cristal·lí per lents intraoculars i la minimització dels efectes adversos relacionats amb els ritmes circadiaris, la cognició i la son.
Els ritmes circadiaris són canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle diari, i que responen, principalment, a la llum i la foscor en l’ambient d’un organisme. Influeixen directament en els cicles de somni-vigília, la secreció hormonal, els hàbits alimentaris i la digestió, la temperatura corporal, i altres funcions importants del nostre organisme.
Les cataractes provoquen un declivi progressiu de la transmissió de la llum captada pels nostres ulls a causa de la nuvolositat i l’opacitat de la lent cristal·lina natural. Aquests efectes d’envelliment influeixen en la interrupció a llarg termini dels ritmes circadiaris, en una disminució de la funció cognitiva i en una mala regulació del somni.
En operar-nos de cataractes recuperem l’aportació de llum captada pels nostres ulls així com la seva correcta refracció amb els quals minimitzem les interrupcions de ritmes circadiaris descrites anteriorment i millorem les secrecions hormonals beneficioses que retarden el nostre envelliment.
Lent intraocular i l’increment de la melatonina
La melatonina és una hormona que es produeix, principalment, a la glàndula pineal, i participa en una gran varietat de processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics.
El principal enemic davant l’envelliment és l’oxidació dels mitocondris que porta a la mort cel·lular. L’estrès oxidatiu, la inflamació i el mal mitocondrial afavoreixen l’aparició de les patologies associades a l’edat.
Les cèl·lules produeixen melatonina que es consumeix en grans quantitats per a contrarestar els efectes de l’oxidació. Ocorre que amb l’edat es dóna una reducció de la producció de melatonina el que afavoreix de l’envelliment.
D’altra banda la melatonina és un potent inhibidor de la sèpsia que es dóna quan una infecció desencadena una reacció en cadena en tot el cos, sent els adults majors de 65 anys un dels grups de major risc de sofrir sèpsia.
En conclusió, la melatonina és una molècula molt versàtil, amb la qual podem controlar els dos processos principals lligats a l’envelliment, les alteracions del ritme i els components d’estrès oxidatiu, inflamatori i mal mitocondrial.
Un estudi realitzat per la Universitat de Medicina de Nara al Japó va investigar en pacients majors de 60 anys si la cirurgia de cataractes tenia alguna relació en una major secreció de melatonina.
Van estudiar els índexs de producció d’aquesta hormona abans i després de ser operats de cataractes i de la implantació de la lent intraocular. Els resultats van ser concloents; els pacients als qui se’ls va implantar la lent intraocular van incrementar molt significativament la producció i secreció de melatonina amb la consegüent millora dels processos principals lligats a l’envelliment.
Operar-se de cataractes millora la qualitat de vida
Ja hem vist com operar-nos de cataractes augmenta la nostra esperança de vida. Ara toca assenyalar com la millora.
Els principals símptomes de les cataractes són:
- visió borrosa i mal contrast en imatges
- disminució del contrast dels colors
- fotofòbia o molèstia intensa provocada per la llum
- dificultat en la conducció nocturna
- aparició de visió doble
En operar-nos, totes aquestes molèsties, que en moltes ocasions representen veritables dificultats per a manejar-nos normalment en el nostre dia a dia, desapareixen. També millora la pressió interna de l’ull minimitzant la possibilitat de patir glaucoma.
Recuperem visió, contrast, percepció de colors i un gran somriure ja que tornem a estar habilitats a nivell visió per a portar una bona vida. I el que és molt important; no tornarem a patir-les mai més.
I aquesta nova situació ens dóna major independència i provoca uns efectes psicològics positius que incrementen la nostra sensació d’autonomia i felicitat.
Operació de cataractes, ambulatòria, ràpida i indolora
Les cataractes afecten a més del 50% dels majors de 65 anys i és la principal causa de ceguesa a nivell mundial.
Per a operar-se, contràriament al que es creia fa anys, no cal esperar que estiguin molt evolucionades ja que substituirem el cristal·lí per una lent intraocular que pot ser monofocal o multifocal. Les lents multifocals permeten enfocar correctament a diferents distàncies.
A la COP realitzem la cirurgia de manera ambulatòria mitjançant anestèsia local als ulls i amb un sofisticat làser de Femtosegundo que, per descomptat, té una millor precisió que la cirurgia manual per certs passos.
