L’oftalmologia pediàtrica és l’especialitat que tracta les dolències visuals infantils. Els nens continuen desenvolupant vies neurològiques des dels seus cervells que afecten la visió fins als 12 anys. La revisió i tractament de forma primerenca evitarà complicacions i incomoditats. Des de malalties amagades fins al fracàs escolar.
Quan naixem tenim totes les estructures oculars complertes però el nostre sistema visual encara no està del tot desenvolupat. La maduració del sistema i la capacitat visual s’anirà consolidant a mesura que la nostra escorça cerebral va rebent estímuls. És fonamental que aquests estímuls arribin des dels ulls a l’escorça cerebral de forma apropiada i més o menys simètrica durant els primers anys de vida.
L’agudesa visual millora des que naixem i sobre els 3 anys és, aproximadament, d’un 50%. És al voltant dels 5 anys quan aconseguim el 100% de la nostra agudesa visual. A partir del 7 o 8 anys la plasticitat visual disminueix. Durant aquest període de la vida és fonamental detectar aquelles anomalies que puguin impedir un desenvolupament visual normal ja que, si no es detectessin a temps, podrien provocar seqüeles irreversibles per a tota la vida. Per a diagnosticar aquests problemes oftalmològics en els nens és necessari que els pares siguem conscients de la necessitat de realitzar una sèrie de revisions amb el nostre metge especialitzat en oftalmologia pediàtrica.
Trastorns oculars d’aparició primerenca
Malauradament aquests trastorns oculars no es poden prevenir, però és molt important detectar-los precoçment ja que poden provocar altres alteracions oftalmològiques addicionals.
A nivell d’oftalmologia pediàtrica es recomana estar atents a les principals manifestacions ens els nens de possibles trastorns oculars per a tractar-los immediatament. Assenyalar que molts problemes de visió durant la infància son asimptomàtics.
Les primeres i principals manifestacions serien: torçar molt el cap, parpelleig constant, maldecaps, visió borrosa, aclucament i fregament d’ulls, visió doble, acostar-se als objectes, enrogiment ocular, gir asimètric de l’ull.
Els principals trastorns oculars d’aparició primerenca son:
- ambliopia o ull mandrós
- desalineació dels ulls
- error refractiu asimètric entre els ulls
- miopia primerenca
- hipermetropia primerenca
- astigmatisme primerenc
- nadons guerxos
- nistagmus: tremolor ocular
Hi ha algunes patologies que es donen entre els nounats:
- glaucoma congènit
- obstrucció del lagrimal
- cataractes congènites
- retinopatia del prematur
Molt sovint, els nadons neixen amb signes evidents d’anomalies oculars que una bona oftalmologia pediàtrica pot abordar immediatament. Els pares saben què esperar, el tractament comença tan aviat com és possible i les probabilitats de que els nostres fills continuïn amb un normal desenvolupament, augmenten exponencialment.
Apart de les patologies incorporades des del naixement n’hi ha d’altres que des de ben petits poden sorgir o agreujar com a conseqüència de l’ús massiu i indiscriminat de mòbils i tauletes. La més comú és la miopia; on abans era adquirida genèticament i ara ja no. Una altra afecció és l’ull sec. Al nostre article “nens i mòbils” trobareu tots els detalls.
Conseqüències dels trastorns oculars d’aparició primerenca no tractats
Fracàs escolar: és un dels més comuns en casos de problemes de refracció com poden ser miopia, hipermetropia o astigmatisme. Cal tenir en compte que el 80% del que assimilem o fem a través dels nostres ulls. En aquest sentit té també molta prevalença la dislèxia.
Aïllament: moltes vegades es donen conductes asocials ja que el nen o la nena pot negar-se a participar en jocs i activitats on es posi a proba a la seva agudesa visual, especialment si són en grup o esports d’equip.
Psicològics: el més comú és el problema d’autoestima. Provocat normalment per la incomprensió del nen o nena en la seva dificultat d’assolir els objectius de l’aprenentatge. En ocasions agreujats per l’aïllament i per les relacions interpersonals tòxiques que es poden produir.
Físics: seran tots els derivats del creixement descontrolat i no monitoritzat de les dolències visuals que tingui. A partir dels 10 anys es fa molt més complicat corregir algunes d’elles. També poden sorgir noves dolències derivades de les primeres.
Mesures preventives
El conjunt de les mesures preventives actives i passives a aplicar afavoriran una visió sana o una visió amb dolències controlades i no expansives.
Revisions
Nadons: per a descartar problemes oculars genètics i l’impacte en la salut de trastorns potencialment greus, com la cataracta congènita infantil o el retinoblastoma. L’eficàcia demostrada de les intervencions primerenques per a millorar el pronòstic d’aquests trastorns, justifiquen la inclusió de la inspecció ocular i el reflex vermell com un component essencial de l’exploració del nounat i del lactant. Aquestes revisions són especialment recomanables en casos de nadons prematurs o nadons amb baix pes ja que són més propensos a patir certes malalties oculars.
Primer any: coneixerem la situació visual del nen o nena. En aquesta revisió valorarem la seva graduació exacta i farem l’exploració de l’interior del globus ocular i la retina per a descartar patologies que puguin requerir un tractament mèdic immediat.
Entre 1 i 3 anys: diagnosticarem possibles alteracions de motilitat ocular , estrabisme i ull vague o ambliopia. A aquesta edat els nens i nenes comencen a col·laborar i és més senzill realitzar determinades proves, com l’avaluació de l’agudesa visual.
A partir dels 3 anys: convé dur a terme revisions oftalmològiques periòdiques, seguint les directius de l’oftalmologia pediàtrica, amb l’objectiu principal de prevenir, controlar i corregir.
Jocs
Hem d’afavorir tots aquelles jocs que estimulin i enforteixin les habilitats visuals dels nens i nenes. Apart de passar una bona estona en família augmentarem la seva agudesa visual, la visió lateral, la percepció visual i la rapidesa d’enfoc.
A la imatge de sota trobareu la selecció de jocs, que ha fet la nostra Optometrista comportamental i pediàtrica Sandra Busto del Campo, perquè es diverteixen a l’hora que fan gimnàstica visual.
Llum
La millor prevenció de la miopia és passar més temps a l’aire lliure. Cal allunyar els nens i nenes dels dispositius mòbils i fer que passin més temps fora de casa o a la terrassa. Un estudi dut a terme pel Dr. Pei-Chang Wu, cap del servei d’oftalmologia del Kaoshiung Chang Gung Memorial Hospital de Taiwan demostra la reducció d’aparició de miopia infantil relacionada amb les majors estones de llum natural.
Es va observar i concloure que després d’augmentar en l’horari escolar, les activitats en l’exterior, la visió dels nens va millorar, ben evitant l’aparició de miopia, ben retardant la seva aparició i, per tant, la seva evolució a formes greus de la mateixa. Si voleu més informació llegiu el nostre article El pati i la prevenció de la miopia
