Malalties oculars professionals

La medicina laboral observa les patologies que es donen en l’àmbit de la feina de les persones. Aquests àmbits són molt variats; amb unes condicions i característiques inherents al tipus de feina que s’hi desenvolupa. Moltes vegades aquestes característiques tenen una gran influència en la nostra bona o dolenta salut en general i en la dels nostres ulls en particular.

Les malalties oculars professionals són causa freqüent d’atenció per part dels oftalmòlegs que treballen en medicina laboral ja sigui com a atenció primària i secundària d’accidentats o en el seguiment i valoració d’incapacitat laboral per malalties comunes.

En atenció de contingències laborals, la patologia ocular representa  un 5,8% de les atencions primàries realitzades; però n’hi ha que cursen sense avisar i són de detecció tardana.

El descuit i la desídia, d’altra banda, en l’ús dels equips de protecció adequats estan sovint implicats en el desenvolupament d’aquestes patologies.

Els sectors més afectats de patir una malaltia ocular professional  per ordre d’afectació són:

  1. Metal·lúrgia
  2. Sector domèstic
  3. Fabricació de maquinària
  4. Mineria
  5. Fusteria
  6. Construcció
  7. Agricultura, pesca i ramaderia
  8. Vidriers, pedrers i ceramistes
  9. Informàtica i disseny gràfic
  10. Elèctric

Malalties oculars professionals

En poden haver moltes i de tipologies força variades però la gran majoria responen a fatiga visual i a traumatismes.

La fatiga visual

Reconeguda com a una malaltia professional , és la més comú i la menys tractada de les patologies oculars provocades per la feina.

La fatiga visual és conseqüència de les moltes hores que passem fixant la vista davant les pantalles sense cap tipus de protector visual.  La poca definició de la imatge, l’excessiva brillantor, els reflexos i la vibració de les pantalles l’accelera. També té a veure amb la continua lectura de documents i articles sense una il·luminació correcte.
La provoca l’excés de concentració de la vista i la manca de parpelleig. Això fa que hi hagi menys llàgrima a l’ull. Les capes més superficials de la còrnia i la conjuntiva requereixen estar constantment banyades per la llàgrima i els seus nutrients. Un ull sa està cobert per una fina capa de llàgrima, l’anomenada pel·lícula llagrimall, que es manté estable entre parpelleig i parpelleig. D’aquesta forma s’aconsegueixen els dos objectius fonamentals de la llàgrima, mantenir aquests teixits sans i aportar qualitat visual. Quan estem concentrats durant moltes hores tendim a parpellejar menys el que significa menys aportació de llàgrima.

Aquesta sequedat pot provocar la síndrome de l’ull sec, enrogiment i coïssor dels ulls, al·lèrgies, defectes de graduació, mal de cap i manca de concentració.

És bàsic que de descansem tot desviant la vista en períodes regulars i que emprem unes bones llàgrimes artificials. Hem d’assegurar-nos els protectors de pantalla i una bona il·luminació local.

Com hem esmentat aquesta és, sens dubte, la primera patologia ocular laboral pel gran nombre de professionals que engloba. Fins i tot l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo ha fet, dins la política de prevenció de riscos laborals,  un document d’instruccions pels treballadors i treballadores usuaris de pantalles a la feina. El trobareu clicant aquí.

Els traumatismes

Els traumatismes no són, ni de bon tros,  la primera causa de ceguesa.  Per davant estan les malalties mèdiques de la retina i les cataractes. Seguidament venen els traumatismes; es calcula que al voltant de mig milió d’ulls deixen de veure en el món a conseqüència de traumatismes oculars.

Els traumatismes oculars d’origen laboral representen el 23% dels traumatismes oculars totals i són la causa més freqüent de traumatisme ocular enfront de  altres etiologies com accidents domèstics, lleure, trànsit, esport i agressions.

La lesió ocular atesa amb més incidència en les poblacions laborals estudiades és l’úlcera o erosió corneal, en treballadors del ram de la metal·lúrgia com a conseqüència d’una projecció de partícules.

Tipus de Traumatismes oculars:

  1. Traumatismes oculars mecànics
  2. Traumatismes oculars químics
  3. Traumatismes oculars físics
  4. Traumatismes oculars indirectes

Traumatismes oculars mecànics

Dins els traumatismes oculars perforants trobem:  ferides palpebrals, traumatismes de les vies lacrimals. ferides conjuntivals. perforació corneal, cos estrany intraorbitari, cos estrany intraocular.

Dins els traumatismes oculars no perforants trobem:  cossos estranys en còrnia o conjuntiva, hipema, alteracions pupil·lars, iritis traumàtica, iridodiàlisi, anirídia traumàtica, luxació i subluxació del cristal·lí, cataracta traumàtica, hemorràgia del cos vitri, despreniment vitri posterior, commoció retiniana, hemorràgia retiniana, , esquinçaments i forats retinians, despreniments de retina, ruptura traumàtica de coroides, lesions del nervi òptic, hematoma retrobulbari i fractura per esclat de l’òrbita.

Les actuacions i consideracions en aquests casos caldrà fer-les en funció de la patologia i, en funció de la mateixa, les haurà de dur a terme un oftalmòleg. Normalment en casos poc greus tot passa per:

  • Profilaxi antitetànica
  • Rentada de la ferida
  • Valoració d’antibiòtics sistèmics
  • Retirada de cossos estranys
  • Fred local en cas d’edemes

Traumatismes oculars químics

Les temudes caustificacions son l’alteració irreversible dels components cel·lulars que consisteix en la desnaturalització dels lípids i proteïnes cel·lulars. És una cremada química que, en el nostre cas, es produeix a l’ull o al seu voltant.

Aquests poden ser provocats pel contacte de la parpella o de l’ull amb diverses substàncies com àcids, àlcalis, detergents, solucions químiques, adhesius, substàncies irritants, gasos lacrimògens… En definitiva qualsevol agent nociu pels nostres ulls amb qui entrem en contacte.

Les caustificacions alcalines són molt més perilloses que les caustificacions àcides ja que, mentre els àcids provoquen una immediata necrosi per coagulació de la superfície, les bases (com el lleixiu) penetren molt més.

Les conseqüències son moltes i molt variades i poden anar des d’una simple irritació ocular fins a ceguesa absoluta.

En aquests casos que el fer el tractament inicial a la major brevetat és fonamental que passarà, primer de tot en netejar bé l’ull; la resta del tractament l’ha de fer un especialista mèdic.

Traumatismes oculars físics

A diferència dels anteriors ni ha uns quants que ens poden provocar malalties greus sense que ens adonem ja que el mal, moltes vegades, es provoca paulatinament i de forma continuada. Tenen molt perill ja que algunes de les patologies curses sense avisar i quan ens adonem, de vegades, és massa tard per a posar-hi remei efectiu. Les més comuns són:

Queraconjuntivitis per radiació ultraviolada
La radiació ultraviolada lesiona solament l’epiteli corneal, on produeix una necrosi. La casuística es variada però mirar la flama d’un soldador sense careta o estar sotmès a una alta concentració lumínica solar sense dur ulleres ens pot provocar seriosos problemes. Dolor, epífora, blefarospasme, que acostuma a ser bilateral, seran els principals símptomes.
El tractament acostuma a passar per aplicar pomades o col·liris antibiòtics

Cremades
Acostumen a ser equiparables a les caustificacions àcides o sia per coagulació superficial. Les més comuns a nivell ocular són les provocades per aigua bullint, espurnes, vapors calent, flames i metalls incandescents per aquest ordre.
Normalment el tractament, si no hi ha molta gravetat, acostuma a començar i a acabar amb la utilització de pomades antibiòtiques.

Radiacions ionitzants
Acostumen a donar-se seguit d’una irradiació de tumors a la cara o en accidents nuclears.
La penetració a l’ull estarà en funció de la mena i dels temps de radiació.
Acostumen a provocar blefaritis, ull sec, retinopaties isquèmiques i aparició de cataractes
En aquests casos el millor tractament és la prevenció a través de la protecció ocular prèvia. Una vegada establert el mal podem recórrer a  llàgrimes artificials, fotocoagulació panrretiniana amb làser d’argó i cirurgia de la cataracta.

Traumatismes oculars indirectes

Acostumen a ser els que venen provocats com a conseqüència d’un traumatisme greu fora dels ulls. Podríem dir que és un traumatisme distant com per exemple el que rebem al tòrax per la compressió del cinturó de seguretat en un accident de tràfic.

El més comú és l’Angiopatía Retiniana traumàtica o Retinopatia dePurtscher. La pot provocar un traumatisme distant, una fractura d’un os llarg o una embòlia grassa ja que donen canvis de flux arterial i venós de la retina amb pujades brusques de la pressió intravascular.

El símptoma és la disminució de l’agudesa visual tres o quatre dies des del traumatisme desencadenant.  Com a molt desapareixen en 4-6 setmanes tot i que en alguna ocasió s’ha donat una disminució d’agudesa visual o defectes del camp visual de forma permanent.

Com hem vist són molts els perills pels nostres ulls i potser és un dels òrgans que menys cuidem. La racionalització d’amenaces i solucions és fonamental; la prevenció bàsica.

Una bona revisió oftalmològica anual assegurarà el millor tractament per a cada cas i evitarà el desenvolupament de les malalties oculars que cursen sense avisar.
A la Clínica Oftalmològica del  Penedès comptem amb l’experiència i tecnologia per a  diagnosticar i fer el seguiment individualitzat del vostre cas.
A la COP mirem els vostres ulls

Demana

HoRA

Des d’aquí pots demanar hora.
Contactarem ben aviat per confirmar-la