Una bona revisió ocular detectarà qualsevol malaltia que puguem patir als ulls, encara que no haguem tingut cap símptoma de la mateixa. El que no és tant conegut és que es poden detectar malalties pels ulls ubicades fora del sistema ocular
Es diu que “els ulls són el mirall de l’ànima” o, com va dir originalment l’autor de Moby Dick, Herman Melville, a qui s’atribueix aquesta frase “els ulls son la passarel·la a l’ànima”. Això és així perquè reflecteixen el que pensem, el que sentim; les nostres pors i anhels… El que no és tant conegut és que es poden detectar malalties pels ulls que estan ubicades a altres parts del nostre cos i fora del sistema ocular.
La importància de la detecció i diagnosi de malalties ocultes a través dels ulls és cabdal. Son molts els professionals de medicina general que deriven a pacients de risc a l’oftalmòleg per fer-se una revisió complerta amb l’objectiu de detectar o confirmar una possible malaltia amagada.
Detectar malalties pels ulls
Les revisions oftalmològiques van molt més enllà dels ulls. Un bon oftalmòleg sabrà detectar malalties pels ulls a través de l’activitat dels seus vasos sanguinis i d’altres signes. Per exemple, pot descobrir petits sagnats irregulars a la nostra retina que no ens provocaran cap problema de visió i que seran símptoma d’una malaltia produïda i localitzada a una altra part dels nostre cos.
Entendrem la importància d’aquesta detecció si comentem que científics de la Universitat de Califòrnia han desenvolupat una aplicació per a telèfons intel·ligents que pot trobar els primers signes de l’Alzheimer, trastorns de dèficit d’atenció i altres afeccions neurològiques. Es basa en seguiment dels canvis submilimètrics de la grandària de les pupil·les i es fa a través de la càmera d’infrarojos del telèfon. En aquest enllaç trobareu accés al resum de l’estudi
Signes a reconèixer que ens avisen d’altres malalties
Com hem esmentat, una bona revisió oftalmològica permetrà a l’oftalmòleg detectar qualsevol anomalia als nostres ulls. També interpretar signes que l’avisin d’altres afectacions. Diem interpretar perquè hi ha la possibilitat que aquests signes no tinguin a veure amb altres malalties com podria ser el cas dels ulls saltons. Hi ha qui, per la seva morfologia, té els ulls més sortits que altres i això no implica necessàriament que hi hagi un problema amb la glàndula tiroides.
Els signes més comuns solen ser:
- sagnats irregulars
- dilatacions i contraccions de la pupil·la
- coloració anòmala de la escleròtica
- anells envoltant la còrnia
- parpelles inflades i espasmòdiques
- creixement de punts de greix a la conjuntiva
- ulls saltons o protuïts
Quines malalties es poden detectar pels ulls?
Tumors cerebrals
L’augment de pressió en el cervell que pot produir un tumor cerebral es transmetrà a l’ull. Això durà inflamació i canvis anòmals en el nervi òptic. També trobem altra simptomatologia com pèrdua de visió lateral, visió doble o canvis de la grandària de les pupil·les.
Càncer
Es poden trobar nombrosos càncers durant un examen oftalmològic detallat com els de la sang, teixits o pell. Tumors i metàstasis poden difondre’s a les estructures oculars. Els càncers de pell afectaran parpelles i les superfícies externes de l’ull. La leucèmia i el limfoma també afectaran l’aspecte interior de l’ull
Aneurisma
Es tracta d’una bombolla emplaçada a la pared d’un vas sanguini i pot dur al seu trencament. Poden provocar cefalea d’un sol costat del cap o pèrdua de funcions.
Diabetis
Molts casos de diabetis s’han diagnosticat a través dels primers símptomes de retinopatia diabètica que es una malaltia que cursa sense avisar. Moles vegades apareix en el teixit ocular fins i tot abans que s’hagi fet el diagnòstic de diabetis.
Arteritis de cèl·lules gegants
És la inflamació persistent de les artèries mitjanes que afecta els braços, la part superior del cos i el coll. Quan més anòmalament ample és una arteria més possibilitats hi ha de trencament de la mateixa. Aquestes artèries son les mateixes artèries que nodreixen els ulls. La seva inflamació pot produir visió borrosa, doble visió o fins i tot pèrdua sobtada de la visió en un o tots dos ulls.
Hipertensió
Podem detectar la hipertensió a través de la dilatació dels ulls, observant bandes inusuals, plecs o sagnat dels vasos sanguinis de la part posterior de l’ull. La hipertensió és un factor de risc per moltes malalties i especialment pel temut i irreversible glaucoma
Lupus
El lupus pot inflamar la part blanca de l’ull. De vegades és coincident amb l’ull sec
Hipercolesterolèmia
La podem descobrir observant un anell groc o blau que es forma al voltant de la còrnia, especialment en persones menors de 40 anys. Els dipòsits en els vasos sanguinis de la retina també indiquen colesterol alt.
Malaltia de Lyme
En moltes ocasions es produeix una inflamació del nervi òptic així com un augment de les miodesopsies o mosques volants. No és una malaltia molt comú ja que es transmesa per les paparres i acostuma a circumscriure’s als àmbits rurals.
Toxicitats de medicaments
Si patim una toxicitat medicamentosa trobarem parpelles vermelles amb descamació, ulls vermells, còrnies urticants o conjuntivitis.
Esclerosi múltiple
La inflamació del nervi òptic pot informar de l’esclerosi múltiple, ja que és una malaltia degenerativa que afecta el sistema nerviós. Sol provocar visió borrosa, moviment punyent dels ulls i visió doble.
Miastènia greu
La miastènia greu és una malaltia autoimmune que afebleix i cansa els muscles prematurament. També causa problemes respiratoris, de parla i de masticació. Com a primers símptomes de la miastènia trobem les parpelles caigudes.
Artritis reumatoidea
La podem prediagnosticar quan tenim els ulls vermells amb dolor sever i profund.
Sarcoïdosi
Els signe ocular més comú d’aquesta malaltia, que afecta a altres òrgans del nostre cos, és la inflamació recurrent i dolorosa de l’iris, anomenada iritis.
Malalties de transmissió sexual
Les capes dels ulls poden i solen ser afectades per la sífilis, l’herpes genital, la clamídia, el VIH, la gonorrea i les berrugues genitals.
Drepanocitosi
En aquest cas es creen glòbuls vermells rígids en forma de coma que poden bloquejar el flux de sang en l’organisme. Pot detectar-se per l’enrogiment i ruptura de vasos sanguinis en la superfície de l’ull o, fins i tot, pel despreniment de retina a l’interior de l’ull.
Síndrome de Sjögren
Aquesta malaltia autoimmune fa que els glòbuls blancs ataquin les glàndules que produeixen llàgrimes i saliva. Un efecte immediat d’aquesta malaltia és l’aparició de l’ull sec
Accident cerebrovascular
Els punts cecs o la pèrdua de visió lateral poden advertir-nos de dany cerebral produït per un accident cerebrovascular previ.
Malaltia de la tiroides
Hi ha dos signes clàssic de l’hipertiroïdisme i son els globus oculars desplaçats endavant sortint de la seva posició normal i les nostres parpelles que es retreuen.
Deficiència de vitamina A
La manca o deficiència de vitamina A sol provocar ull sec i ceguesa nocturna. Aquesta anomalia és la principal causa de ceguesa infantil a nivell mundial.
Fonamental esmentar que tota aqueta simptomatologia no implicarà que es pateixi una malaltia o una altra i que només un professional de la salut està capacitat i habilitat per emetre un diagnosi i el seu tractament.
