La cirurgia de cataractes va ser una de les primeres intervencions quirúrgiques oculars de tots el temps. Òbviament la tècnica emprada llavors era molt diferent a la que s’empra avui en dia i els resultats, també
Historia de la cirurgia de cataractes
Cal començar dient que l’oftalmologia fou la primera especialitat mèdica independent de la medicina en un moment on poc es diferenciava entre medicina, bruixeria o religió.
Hi ha indicis de cirurgia de cataractes des de fa més de 4.000 anys, on trobem registres documentats d’operacions de cataractes datats del 2100 aC. Aquest tipus d’intervencions oculars varen néixer a Babilònia i a l’antic Egipte i s’acostumaven a fer amb estris de bronze.
La pròpia intervenció resultava molt dolorosa i el post operatori, un calvari. Cal esmentar que fins el segle XIX no es va emprar l’anestesia per apaivagar el dolor. El primer fou el Dr. Crawford Williamson Long qui va aplicar-la en forma d’èter. Més tard l’odontòleg Horace Wells va començar a emprar l’òxid nitrós com a anestèsia. El 1848 els doctors James Simpson i John Snow van practicar el primer part sense dolor emprant, per primera vegada, el cloroform com a anestèsic.
Les primeres cirurgies de cataractes
Els egipcis
La primera documentació de cirurgia de cataractes va trobar a la tomba d’un cirurgià egipci. S’estima que va ser pintat en 2630 aC. La representació sembla mostrar una cirurgia de cataractes feta a un obrer. També es poden veure eines de bronze que podrien haver-se utilitzat per al procediment.
Els sumeris
El manuscrit més antic on es descriuen les malalties oculars és el Còdex d’Hammurabi. Es un dels compendis de lleis i normatives més antics escrit el 1750 aC pel rei de Babilònia Hammurabi i que es conserva al museu del Louvre de París. El Codi gravava els resultats de les cirurgies de cataractes que duien a terme els “barbers”. La curació d’una cataracta a un noble significava un guany de 10 sicles, petites monedes amb escàs contingut de plata. El fracàs quirúrgic suposava la pèrdua de la mà per part del cirurgià.
Els indis
Al segle VI aC trobem un escrit del cirurgià indi Sushruta que diu: “el cirurgià incideix el globus ocular amb una llanceta embolicada en un drap, si el pacient reconeix formes la llanceta és retirada lentament i es col·loca llard fos sobre l’ull” Va ser un cirurgià destacat en tècniques de rinoplàstia, extracció de cataractes, intervencions anals i dentàries, sent el primer a deixar constància escrita d’operacions i cirurgies.
Els catalans
La primera cirurgia de cataractes practicada a Europa es va fer a la península ibèrica al segle XV de mà del metge jueu de Lleida Cresques Aviatar, també conegut com Cresques Abnarrabí.
El rei Joan II d’Aragó va sol·licitar els seus serveis en 1468, quan ja feia set anys que havia perdut la vista i després que fallessin tots els tractaments prescrits pel metge real, Juan de Rivesaltes. Quan consulten a Cresques i feta la pertinent revisió oftalmològica, aquest recomana la cirurgia de cataractes. Com la reina no estava convençuda i patia per la salut del seu espòs, en Cresques va realitzar varies operacions de cataractes a dos pacients d’edat similar a la del rei. Tots van recuperar la visió i l’11 de setembre de 1468 es va fer la intervenció de l’ull dret del rei amb un èxit rotund ja que va recuperar la seva visió a l’acte. El 12 d’octubre del mateix any en Cresques va operar l’ull esquerre del rei amb idèntic resultat.
El rei va morir en 1479 a Barcelona amb 80 anys sense haver sofert cap altre problema visual. Era tant gran el prestigi i l’estima de Cresques Aviatar, que va ser l’encarregat de pronunciar el sermó en el funeral del rei, tot i la seva condició de jueu.
Evolució de tècniques en la cirurgia de cataractes
La cataracta es produeix per la pèrdua de transparència del cristal·lí. El cristal·lí és la nostra lent natural que refracta la llum, quan aquest es torna opac perdem visió, podent quedar en alguns casos totalment cecs.
Evident i sortosament, les tècniques emprades en la cirurgia de cataractes han evolucionat molt amb el temps.
Reclinació o abatiment
És la tècnica més antiga emprada per egipcis i sumeris. Consistia en empènyer el cristal·lí amb una llanceta de bronze fins s’abatia cap a l’interior de l’ull, al vitri. En aquest cas era necessari que la cataracta estigués molt evolucionada i era el propi pacient, quan ja hi veia, qui indicava al cirurgià quan parar l’abatiment. El perill era que la càpsula del cristal·lí es trencava freqüentment, la qual cosa ocasionava moltes complicacions i un postoperatori per oblidar. A aquest mètode també se’l coneix com Couching i, avui en dia, encara es practica en pacients de països en vies de desenvolupament, sent l’única alternativa a la ceguera.
Extracapsulació
Es tracta de retirar el cristal·lí opac de l’ull, permetent novament la refracció de la llum a l’interior del globus ocular. La primera extracció del cristal·lí la va realitzar e cirurgià francès Jacques Daviel com a resultat d’una errada en la cirurgia. En jaques estava operant una cataracta en el segon ull d’un pacient amb la tècnica de l’abatiment quan el cristal·lí es va trencar passant una part a la cambra anterior de l’ull. Llavors va fer una incisió en la part inferior de la còrnia i va extreure les restes de cristal·lí fent pressió.
Intracapsulació
En aquest cas també es retira el cristal·lí de l’ull però, a diferencia de la tècnica anterior, aquest es retira sencer. El primer cirurgià a fer-la fou el Dr. Samuel Sharp de Londres. Feia una incisió inferior a la còrnia de 180º i pressionant amb el seu dit polze cap avall, extreia el cristal·lí. El principal problema era aconseguir trencar les fibres que mantenen suspès el cristal·lí.
Al segle XIX el Dr. Albretch Von Graefe, considerat el pare de l’oftalmologia moderna, va dissenyar un bisturí quirúrgic per modificar la incisió corneal. En lloc de fer una sola incisió inferior a la còrnia, en feia dues; una de lineal i una superior per poder extreure el cristal·lí amb majors garanties d’èxit.
Amb totes aquestes tècniques s’habilitava novament l’entada de la llum al globus ocular però es perdia la refracció de la mateixa ja que la lent que ho havia de fer, el cristal·lí, s’havia extret. Els pacients tornaven a veure-hi però havien d’emprar ulleres amb altíssimes graduacions, fet altament incòmode i poc pràctic.
Facoemulsificació i lents intraoculars
Es tracta d’extreure el cristal·lí i implantar lents a l’interior de l’ull.
Al 1967 el Dr Charles Kelman va desenvolupar el mètode de facoemulsificació per extreure el cristal·lí d’una manera molt poc agressiva i amb la major garantia d’èxit. Es tracta de fragmentar el cristal·lí amb ultrasons o làser i retirar-lo amb aspiració.
Una vegada fragmentat el cristal·lí i extret per aspiració, s’implanten unes lents intraoculars que refractaran la llum permetent al pacient recuperar la seva visió. Hi ha diferents tipus de lents, sent les més modernes les trifocals que permeten enfocar correctament a diferents distàncies pel que ja no patirem cataractes, com tampoc miopia o presbícia.
Les grans avantatges d’avui en cirurgies de cataractes son:
- no cal que les cataractes estiguin evolucionades
- la millora de la tecnologia
- l’evolució de la tècnica
- els efectes colaterals; no les tornarem a patir, com tampoc patirem altres patologies derivades de la incorrecta refracció de la llum als nostres ulls com poden ser la miopia, l’astigmatisme o la hipermetropia
