La història de la cirurgia de cataractes és també la història de com l’oftalmologia ha anat transformant una intervenció complexa i de gran risc en un procediment cada vegada més precís i segur. Les primeres tècniques es van desenvolupar fa milers d’anys i, amb el pas del temps, van donar lloc a nous mètodes per retirar el cristal·lí opac i recuperar la funció visual.
Des de les antigues tècniques de reclinació fins a la facoemulsificació i les actuals lents intraoculars, l’evolució de la cirurgia de cataractes ha estat marcada per importants avenços mèdics i tecnològics. En aquest article repassem les principals etapes d’aquesta evolució i els moments que han canviat la manera de tractar les cataractes.
Quina és la història de la cirurgia de cataractes?
La història de la cirurgia de cataractes es remunta a fa milers d’anys. Les primeres tècniques conegudes intentaven apartar el cristal·lí opac de l’eix visual, mentre que avui la cirurgia permet extreure el cristal·lí afectat i substituir-lo per una lent intraocular.
Al llarg dels segles, la cirurgia de cataractes ha evolucionat des de procediments molt rudimentaris fins a tècniques quirúrgiques basades en la precisió, la microscòpia, els ultrasons i les lents intraoculars. Aquesta evolució ha transformat completament el tractament de les cataractes i és un dels grans capítols de la història de l’oftalmologia.
Per entendre com s’ha arribat a la cirurgia actual, cal repassar els principals moments de la història de la cirurgia de cataractes, des de les primeres intervencions descrites a l’antiguitat fins a la facoemulsificació i les lents intraoculars modernes.
Quan es van començar a operar les cataractes?
Les primeres descripcions de procediments relacionats amb les cataractes es remunten a l’antiguitat. Diverses fonts històriques situen les primeres tècniques quirúrgiques conegudes a l’Índia i en altres civilitzacions antigues, molts segles abans que existissin els coneixements d’anatomia ocular, l’anestèsia o els sistemes moderns de control de les infeccions.
Una de les tècniques més antigues és la reclinació o abatiment del cristal·lí, coneguda com a couching. En lloc d’extreure la cataracta, l’objectiu era desplaçar el cristal·lí opac cap a l’interior de l’ull per alliberar l’eix visual. Aquesta tècnica es descriu en fonts mèdiques antigues i va continuar utilitzant-se durant molts segles.
En aquell moment, la cirurgia ocular comportava riscos molt importants. No existien els mitjans actuals per controlar el dolor, prevenir les infeccions o tractar les complicacions postoperatòries. Per això, la història de la cirurgia de cataractes també és una història d’assaig, investigació i progressiva millora de la seguretat quirúrgica.
Com era la cirurgia de cataractes a l’antiguitat?
La cirurgia de cataractes a l’antic Egipte
L’antic Egipte és una de les civilitzacions que més informació ha deixat sobre les malalties i els tractaments mèdics del seu temps. S’han trobat representacions i instruments que han estat relacionats amb pràctiques quirúrgiques oculars.
Tot i això, algunes de les interpretacions d’aquestes representacions històriques no permeten afirmar amb total seguretat quin procediment concret s’hi està realitzant. Per aquest motiu, és més prudent parlar d’evidències antigues relacionades amb la cirurgia ocular que d’una primera operació de cataractes perfectament documentada.
La cirurgia de cataractes segons Sushruta
Un dels noms més importants de la història de la cirurgia de cataractes és Sushruta, una figura de la medicina índia antiga associada al tractat Sushruta Samhita. Les fonts mèdiques descriuen en aquesta tradició procediments quirúrgics oculars relacionats amb les cataractes.
La tècnica descrita es relaciona amb la utilització d’un instrument per desplaçar o expulsar material del cristal·lí. La interpretació exacta d’aquest procediment és objecte de debat entre historiadors de la medicina, per la qual cosa no és correcte equiparar-lo directament amb una extracció extracapsular moderna.
Malgrat aquestes limitacions, els textos associats a Sushruta constitueixen un testimoni especialment rellevant per entendre el desenvolupament dels coneixements quirúrgics i oftalmològics en l’antiguitat.
Què sabem de les malalties oculars a Mesopotàmia?
La medicina de l’antiga Mesopotàmia també conté referències a les malalties oculars. El Codi d’Hammurabi, elaborat aproximadament al segle XVIII aC, inclou normes relacionades amb l’activitat dels cirurgians i les conseqüències dels seus actes.
Aquest tipus de documents permet entendre la consideració que tenia la pràctica quirúrgica en aquella època, encara que no constitueixin per si mateixos un manual de cirurgia de cataractes.
Quina importància va tenir la cirurgia de cataractes a l’Europa medieval?
Durant l’edat mitjana, les tècniques de tractament de les cataractes van continuar basant-se principalment en l’apartament del cristal·lí opac. La cirurgia era molt diferent de l’actual i els resultats depenien en gran mesura de la tècnica del cirurgià i de l’estat del pacient.
Un episodi especialment interessant de la història de la cirurgia de cataractes a Catalunya està relacionat amb el metge jueu de Lleida Cresques Abiatar, també conegut com Cresques Abnarrabí.
La cirurgia de cataractes de Joan II d’Aragó
L’any 1468, Cresques Abiatar va intervenir el rei Joan II d’Aragó, que patia una important pèrdua de visió causada per cataractes. La documentació històrica conservada permet relacionar la intervenció amb l’11 de setembre de 1468 i posteriorment amb una segona operació a l’altre ull.
Abans de la intervenció del monarca, Cresques havia operat altres pacients amb cataractes, segons les fonts que han estudiat aquest episodi. El cas de Joan II és especialment interessant perquè existeix documentació escrita relacionada amb les operacions i amb el resultat visual obtingut.
Aquest episodi forma part de la història de l’oftalmologia catalana i mostra que les intervencions per tractar les cataractes ja es practicaven a la península Ibèrica durant el segle XV.
Com va evolucionar la cirurgia de cataractes abans de la facoemulsificació?
El gran canvi en la història de la cirurgia de cataractes va arribar quan els cirurgians van deixar de limitar-se a desplaçar el cristal·lí i van començar a plantejar-se la seva extracció.
Reclinació o abatiment del cristal·lí
La reclinació o abatiment, coneguda com a couching, consistia a desplaçar el cristal·lí opac cap a la cavitat vítria. D’aquesta manera s’intentava apartar la cataracta de l’eix visual sense extreure-la completament.
Va ser una tècnica utilitzada durant molts segles, però podia provocar complicacions greus. La falta de control de les infeccions i la naturalesa traumàtica del procediment feien que els resultats fossin poc previsibles.
Extracció extracapsular de la cataracta
La extracció extracapsular va representar un canvi fonamental. En aquest cas, l’objectiu era retirar el cristal·lí opac mantenint part de la seva càpsula.
El cirurgià francès Jacques Daviel és generalment considerat una figura clau en el desenvolupament de l’extracció extracapsular planificada al segle XVIII. Les seves tècniques implicaven una incisió corneal molt més gran que les actuals i permetien retirar el cristal·lí en lloc de limitar-se a desplaçar-lo.
Aquest avenç va ser important, però la cirurgia continuava tenint complicacions significatives. La mida de les incisions, la manca de tecnologia moderna i els recursos limitats del postoperatori condicionaven els resultats.
Extracció intracapsular de la cataracta
Posteriorment es va desenvolupar l’extracció intracapsular, una tècnica en què el cristal·lí i la seva càpsula s’extreien conjuntament. Samuel Sharp és una de les figures històriques associades a les primeres extraccions intracapsulars documentades, a mitjan segle XVIII.
Aquest procediment també requeria una incisió gran i podia comportar complicacions importants, especialment perquè l’extracció de la càpsula alterava l’anatomia de l’ull.
Per què les lents intraoculars van canviar la història de la cirurgia de cataractes?
Extreure el cristal·lí opac solucionava una part del problema, però generava una nova dificultat: l’ull perdia la seva lent natural i, per tant, una part important de la seva capacitat de refracció.
Durant anys, els pacients operats de cataractes havien d’utilitzar ulleres amb una graduació molt elevada per compensar l’absència del cristal·lí. Aquestes ulleres podien resultar voluminoses i produir una qualitat visual inferior a la que permet l’òptica natural de l’ull.
La situació va canviar amb el desenvolupament de les lents intraoculars.
Harold Ridley i la primera lent intraocular
El 1949, l’oftalmòleg britànic Harold Ridley va implantar una lent intraocular en un pacient després de la cirurgia de cataractes. Aquest fet és considerat un dels grans moments de la història moderna de la cirurgia de cataractes.
Les primeres lents intraoculars no van ser acceptades immediatament per tota la comunitat oftalmològica. Amb el temps, però, els materials, els dissenys i les tècniques d’implantació van evolucionar fins a convertir les lents intraoculars en una part fonamental de la cirurgia moderna.
Què és la facoemulsificació i per què va revolucionar la cirurgia de cataractes?
La facoemulsificació és una tècnica que permet fragmentar el cristal·lí opac mitjançant energia d’ultrasons i aspirar-ne els fragments a través d’una incisió molt més petita que la utilitzada en les tècniques històriques.
El cirurgià nord-americà Charles Kelman va introduir la facoemulsificació el 1967. Inicialment, la tècnica va generar debat i va requerir una important evolució tecnològica, però amb el temps es va convertir en un dels pilars de la cirurgia moderna de cataractes.
La facoemulsificació va permetre reduir considerablement la mida de la incisió respecte de les tècniques d’extracció anteriors. La combinació amb les lents intraoculars va transformar la cirurgia de cataractes i va permetre avançar cap a procediments més precisos i amb una recuperació postoperatòria més favorable.
Com és la cirurgia de cataractes actual?
Actualment, la cirurgia de cataractes consisteix habitualment a retirar el cristal·lí opac i substituir-lo per una lent intraocular. En la facoemulsificació, el cristal·lí es fragmenta mitjançant ultrasons i posteriorment s’aspira.
La cirurgia actual és molt diferent de les primeres tècniques descrites en la història de la cirurgia de cataractes. La mida de les incisions, la precisió dels instruments, els sistemes de càlcul de la lent i els protocols quirúrgics han evolucionat de manera considerable.
El tipus de lent intraocular que es pot plantejar depèn de les característiques de cada ull i de les necessitats visuals del pacient. Per això, la indicació i la planificació de la cirurgia requereixen una valoració oftalmològica individual.
Quines són les principals diferències entre la cirurgia antiga i l’actual?
| Aspecte | Cirurgia de cataractes antiga | Cirurgia de cataractes actual |
|---|---|---|
| Objectiu | Principalment apartar el cristal·lí opac de l’eix visual o extreure’l | Extreure el cristal·lí opac i substituir-ne la funció òptica |
| Incisió | En moltes tècniques històriques era gran | Les tècniques modernes permeten incisions molt més petites |
| Extracció | Desplaçament o extracció manual | Fragmentació i aspiració mitjançant facoemulsificació |
| Lent intraocular | No disponible en les primeres èpoques | Es pot implantar una lent intraocular després de retirar el cristal·lí |
| Precisió | Limitada pels instruments i els coneixements disponibles | Major planificació i precisió gràcies a la tecnologia oftalmològica actual |
Quins són els grans avenços de la història de la cirurgia de cataractes?
La història de la cirurgia de cataractes mostra una evolució progressiva en diversos àmbits. Els principals avenços han estat:
- El pas de la reclinació del cristal·lí a la seva extracció.
- El desenvolupament de tècniques d’extracció extracapsular i intracapsular.
- La introducció de les lents intraoculars per substituir la funció òptica del cristal·lí.
- El desenvolupament de la facoemulsificació amb ultrasons.
- La reducció progressiva de la mida de les incisions quirúrgiques.
- La millora dels instruments, els materials i els sistemes de planificació.
- L’evolució de les lents intraoculars i de les opcions disponibles per als diferents perfils visuals.
Aquesta evolució explica per què la cirurgia de cataractes actual és molt diferent de les intervencions practicades fa segles. El coneixement de l’anatomia ocular i els avenços tecnològics han permès perfeccionar progressivament cada etapa del procediment.
Preguntes freqüents sobre la història de la cirurgia de cataractes
Quan es va començar a operar de cataractes?
Les primeres evidències de procediments relacionats amb la cirurgia de cataractes es remunten a l’antiguitat, fa més de 2.000 anys. Una de les tècniques més antigues conegudes és la reclinació o abatiment del cristal·lí, que consistia a desplaçar el cristal·lí opac fora de l’eix visual.
Quina va ser la primera tècnica de cirurgia de cataractes?
Una de les primeres tècniques descrites és la reclinació o abatiment del cristal·lí, també coneguda com a couching. Amb aquesta tècnica no s’extreia el cristal·lí, sinó que es desplaçava per intentar alliberar l’eix visual.
Qui va ser Jacques Daviel?
Jacques Daviel va ser un cirurgià francès del segle XVIII a qui s’atribueix un paper fonamental en el desenvolupament de l’extracció extracapsular de la cataracta. La seva tècnica va suposar un canvi important respecte de les tècniques basades en la reclinació del cristal·lí.
Qui va inventar la facoemulsificació?
La facoemulsificació s’associa al metge nord-americà Charles Kelman, que va desenvolupar aquesta tècnica a la dècada de 1960. El procediment utilitza energia d’ultrasons per fragmentar el cristal·lí opac i facilitar-ne l’extracció a través d’una incisió petita.
Quan es van començar a utilitzar les lents intraoculars?
Les primeres lents intraoculars modernes es van implantar a mitjan segle XX. L’oftalmòleg britànic Harold Ridley va realitzar el primer implant d’una lent intraocular el 1949, un avenç que va transformar progressivament la cirurgia de cataractes.
La cirurgia de cataractes actual és igual que antigament?
No. La cirurgia de cataractes actual és molt diferent de les primeres tècniques històriques. Avui es retira el cristal·lí opac i habitualment se substitueix per una lent intraocular, mentre que els procediments antics es basaven principalment en desplaçar el cristal·lí.
Cal esperar que la cataracta estigui molt avançada per operar-la?
No necessàriament. La indicació de la cirurgia depèn de com afecta la cataracta la visió i les activitats quotidianes, així com de la valoració oftalmològica de cada cas. Per això, la decisió s’ha de prendre de manera individualitzada després d’una revisió.
La història de la cirurgia de cataractes i l’evolució de l’oftalmologia
La història de la cirurgia de cataractes permet entendre fins a quin punt ha evolucionat l’oftalmologia. Des de les primeres tècniques de reclinació del cristal·lí fins a la facoemulsificació i les lents intraoculars, cada avenç ha permès millorar la manera d’abordar les cataractes.
Avui, el tractament de les cataractes es planifica de manera individual i té en compte les característiques de cada ull i les necessitats visuals de cada pacient. Si notes una disminució de la visió, visió borrosa o dificultats per realitzar activitats habituals, una revisió oftalmològica permet valorar l’estat de la teva salut visual.
A la Clínica Oftalmològica del Penedès treballem en l’àmbit de l’oftalmologia i la salut visual. Pots consultar la nostra informació sobre cirurgia de cataractes i conèixer com s’aborda actualment aquesta patologia.
Si tens dubtes sobre les cataractes o vols valorar el teu estat visual, pots contactar amb la Clínica Oftalmològica del Penedès i sol·licitar una visita. Una valoració oftalmològica permet estudiar cada cas de manera individual i orientar-te sobre les opcions disponibles.
